Percepción

Carlos Belmonte, Neurofisiòleg, Institut de Neurociències d'Alicant.

"Lo más sencillo es empeorar el cerebro y muy difícil mejorarlo"



Clicar sobre la imatge per veure reportatge "Antes y después de conocer el cerebro".


























Fer un clic per llegir artilce de Carlos Belomnote

PARLAR EN PÚBLIC.

Parlar en públic és una manera o una eina per aconseguir un objectiu.

Parlar en públic, no és una tortura.

Eduardo Criado.

Per poder parlar en públic i portar a terme una petita o gran conferència, és molt imporant sentir-se segur i transmetre aquesta seguretat.

En la conferència del Dr. Eduardo Criado, que vam poder visualitzar en l'aula,

l'escriptor Criado ens va explicar i desenvolupar els objectius i fases de parlar en públic i moltes altres coses més.

Cal dir que és un personatge curiós i que aplicava al 100% el seu di

scurs, un fenòmen.

A continuació, podrem veure un petit resum de la seva conferència.

PARLAR EN PÚBLIC

1.- MOTIUS QUE ENS IMPEDEIXEN LA COMUNICACIÓ EN PÚBLIC.

Hi podem trobar tres motius segons Eduardo Criado:

- El primer que ens va nombrar, va ser la por a la soletat. Soletat deguda a la responsabilitat determinada en u

n moment concret.

- El segon motiu, és la por al públic. Hem de tenir en compte que parlem amb UN grup. Convertir en unitat el conjunt d'individus, aleshores el que tindrem simplement és una persona que al costat en té una altra i una altra... i així successivament.

- I el tercer i l'últim, és la por a la contestació del públic, és a dir, com aquest reacciona davant la temàtica i al conferenciant (motivats, participatius, distrets, feedback, ...).

2.- ELEMENTS DE LA COMUNICACIÓ EN PÚBLIC

2.1.- Conferenciant "orador".

El conferenciant, ha de mostrar, com hem dit a l'inici, una actitud de confiança/seguretat, la qual depen del domini del següent element.

2.2.- Tema.

El tema és el conjunt de continguts, experiències i aplicacions que el conferenciant ha de dominar per poder transmetre'l

d'una forma entenedora i clara. A més a més, si el tema desenvolupat és apreciat pel conf

erenciant, és a dir, que el tema és auto-apassionant, el conferenciant despertarà la motivació de l'auditori i per tant, l'interès, la participació i la comprensió serà un èxit.

2.3.- Auditori.

Al igual que els objectius que s'explicaran a continuació, si és dominen i controlen els dos elements anteriors, el públic de l'auditori col·laborarà i ajudarà al conferenciant a mantenir aquesta harmonia. Per tant, és important la col·laboració de l'auditori perque tingui sentit la conferència.

3.- OBJECTIUS DE LA COMUNICACIÓ EN PÚBLIC

Per què es parla en públic, 4 objectius:

3.1.- Entretenir.

No confonguem entretenir, com quelcom per passar l'estona, no, entrenir s'ha d'entendre com un esdeveniment concret dirigit a un públic en concret, que assisteix perque el tema que es presenta, possiblement, sigui del seu interès i per tant, volen passar una estona agradable (entre) però profitossa (tenir).

3.2.- Informar.

Donar informació perque el públic pugui disposar d'aquesta.

3.3.- Motivar.

És l'objectiu més complexe de realitzar i d'aconseguir, ja que implica el domini dels elements de la comunicació en públic i també dels objectius anteriors.

3.4.- Convèncer.

No es tracta de convèncer per vendre un producte, sinó que

aquella informació transmessa, resulti per al públic verídica.

S'ha de tenir en compte que, els objectius s'assoleixen per la superació dels anteriors. És a dir, no podrem aconseguir el tercer objectiu si el primer tampoc s'ha consolidat.

4.- FASES DE LA COMUNICACIÓ EN PÚBLIC

La comunicació en públic, consta de 7 fases bastant distingides, cadacuna amb un objectiu concret també. Aquestes són:

4.1.- Aconseguir la obertura de l'auditori.

S'ha d'aconseguir la obertura amb una pròpia personalitat per cridar l'ate

nció del públic.

4.2.- Vinculació entre auditori i conferenciant.

L'auditori ha d'acceptar al conferenciant.

4.3.- Centrar el tema.

El conferenciant pot centrar el tema explicant de què es va a parlar (futur), de què es parla (present) i de què s'ha parlat (passat).

4.4.- Valoració de l'auditori.

El públic ha de valorar el contingut per poder acceptar-lo i així convence'l.

4.5.- Aconseguir l'acció de l'auditori.

4.6.- Projectar la motivació.

El conferenciant ha de projectar la motivació al públic, mitjançant els beneficis que poden obtenir.

4.7.- Consolidar la comunicació.

Fer explícit el propòsit de la conferència/xerrada.

5.- HABILITATS DE LA COMUNICACIÓ EN PÚBLIC

Són 4, les Habilitats que ha de disposar el conferenciant per poder parlar en públic i sortir-se'n amb èxit:

5.1.- Preparació i planificació.

El conferenciant, ha de ser un expert en la temàtica que exposarà, per tant, ha "d'empapar-se" de tots els coneixements per dominar-los i comunicar-los d'una forma clara i ordenada.

5.2- Naturalitat.

És una de les habilitats que costa més desenvolupar-la. La naturalitat, implica no tenir por a ser un mateix, a mostrar la pròpia personalitat.

Hem de tenir clar, que per ser un mateix i formar la pròpia personalitat, és necessari interactuar amb altres persones.

Ser a través dels altres.

5.3.- Claretat i conscissió.

Aquesta habilitat és mostra a través de la seguretat i com curtes siguin les frases del conferenciant, més segur està.

5.4.- Il·lustració.

Il·lustrar continguts no sempre és necessari i aleshores, no s'ha d'abusar. El que si que es pot fer és, il·lustrar però en el moment oportú i necessari.

Com he dit al principi, aquest senyor és un fenòmen i ha aplicat a la perfecció el seu discurs i un aspecte que m'agradaria comentar sobre la seva metodologia, és l'ús d'uns materials tant simples, però funcionals. Estic parlant dels suports amb els papers per fer el seguiment de la xerrada, les dos "pissarres", les quals ajudaven al públic a seguir la estructura e integració dels continguts.

La intel·ligència emocional

El descobriment de les intel·ligències múltiples, ha donat la oportunitat al professorat, d'adaptar els processos d'ensenyament i aprenentatge, ja que cada alumne té un domini i desenvolupmanet únic de la seva intel·ligència.Aquest individualisme, ha originat molts de dilemes alhora de programar accions formatives i també en les avlauacions dels continguts.

La feina del personal docent, és estar constantment en observació per replantejar les seves accions formatives i adaptar-les a les necessitats individuals de l'alumnat, en la mesura que es pugui. Per aquest motiu, és importantíssim que el professor tingui eines pedagògiques encara que aquesta no hagi segut la seva especialització, ja que l'èxit d'un docent està en aconseguir un procès d'ensenyament-aprenentatge adaptat a les necessitats de l'alumnat.

Malauradament, encara tenim molta feina, ja que aquesta ideologia, realista i funcional, no es porta a terme per qüestions de coneixements i temps afegit a la docència.

A continuació, teniu a disposició, un resum de les últimes teories múltiples de la intel·ligència i sobre un tipus d'intel·ligència que molts de cops, és la que et permet triomfar, a diferents nivells, encara que no es tingui domini d'una temàtica: la intel·ligència emocional.

Clicar a sobre per veure presentació temàtica.

BLOC1: Planificació i Programació d'Accions Formatives

En aquesta entrada, podreu trobar i consultar el primer bloc del curs de Formació Professional Ocupacional de Formació per a Formadors. A més a més, podreu accedir al resum personalitzat del bloc 1 i a un tipus d'avaluació proposada per un company i jo.

El primer bloc, com ven bé indica el títol de l'entrada, s'anomena: Planificació i programació d'accions formatives. Aquest primer bloc consta de dos mòduls, cadascun amb uns objectius generals que es detallen a continuació.

MÒDUL 1: El pla de formació.

Objectius:

- Comprendre de quina manera afecten els canvis socials a l'estructura i funcionament de les organitzacions.

- Indentificar les fases i els nivells d'intervenció en la planificació de la formació.

MÒDUL 2: La programació del procés d'ensenyament-aprenentatge.

Objectius:

- Conèixer les característiques del procés d'ensenyament-aprenentatge amb persones adultes.

- Comprendre la necessitat de realitzar una programació didàctica.

- Conèixer i saber aplicar tècniques de treball amb grups d'aprenentatge.

- Diferenciar els elements que formen part d'una programació didàctica.

Si els objectius us han semblat interessants, podeu consultar el temari al final de l'entrada.

Durant la elaborció de l'avaluació del bloc, el meu company i jo ens vam trobar amb la dificultat de seleccionar el tipus d'avaluació, ja que com a formadors, li vam donar més importància al procés d'aprenentatge que a l'avaluació d'un conjunt de resultats. Al final, com que cada institució o centre, estableix la necessitat d'avaluar per resultats (examens), vam optar per avaluar a partir d'un examen amb preguntes obertes i de respostes curtes. I per analitzar el procés d'aprenentatge, vam pensar que el més idoni, era la creació d'un portafoli i l'exposició d'un cas pràctic.

En un principi ens va resultar fàcil redactar les preguntes per l'examen, encara que després vaig poder aprendre altres tipus de preguntes més complexes que van exposar els meus companys, les quals aplicaré més endavant.

Aquí sota teniu els materials. Cliqueu per veure documents relacionats amb el bloc 1:

BLOC 1

Resum bloc 1

Avaluació bloc 1

La dificultat de l'avaluació d'actituds.

Aquesta dificultat és molt comuna en tot el personal docent. Com es poden avaluar actituds quan són tant subjectives?

La discussió que va generar aquesta pregunta, al final va donar els seus fruits i aleshores, la dificultat va ser més fàcil de digerir, encara que mai desapareix del tot.

El personal docent o formador, per no tenir i no provocar conflictes amb l'alumnat o altres agents educatius, ha d'establir clarament, els criteris de comportament i els ha de fer públics. A més a més, el més important, ha de comunicar com s'avaluaran i com es puntuaran.

Una variable que dificulta l'avaluació d'actituds, és el nombre d'alumnes d'un curs. Quan el docent porta a terme un curs que va dirigit a un gran nombre d'alumnes a l'aula, li serà difícil avaluar les seves actituds, ja que no es pot prestar una atenció individualitzada. Per això, el ideal de classes, és un nombre reduït d'alumnes, característica que avui dia, no és rentable.

La importància de l'anàlisi de la formació

Ens hem de fer algunes preguntes?

- La formació sempre és beneficiosa i ajuda ha progressar?

- Pot ser una pèrdua de temps?

Aquestes preguntes no serien necessàries formular-les, si es portes a terme sempre un anàlisis de les necessitats en les empreses, això sí, en cas també de que hi hagi necessitats.

Les empreses han de tenir en compte alhora d'oferir una formació als seus treballadors, les necessitats actuals i les necessitats futures, ja que la nostra societat avança a una velocitat vertiginosa.

Aleshores, fent referència a les primeres qüestions, un treballador format implica una major productivitat? Ja sabem la resposta, NO sempre. El que sí tenim segur dintre del món empresarial i del lloc de professió és que si un treballador està motivat sí que implica una major productivitat o rendiment.

Per tant, dintre de l'àmbit formatiu empresarial, s'ha d'intentar oferir una formació que al mateix temps cobreixi les necessitats (competències) de la professió i que faci sentir al treballador a través d'aquesta formació, autorealitzat/motivat. Aquesta seria la fórmula màgica.

Així que, nosaltres com a futurs formadors, alhora de realitzar un pla de formació, haurem detenir en compte, sobretot, aquestes dues variables.

La crisis, un cicle vital.

La crisis, un tema que està en boca de tothom, ja que actualment, repercuteix en moltes persones conegudes i en molts d'àmbits propers on les conseqüències són visibles i catastròfiques.

La meva opinió és la mateixa que la de l'autor del reportatge, Jordi Pigem: la crisis no és defineix com una situació negativa o positiva, sinó de canvi amb un resultat que ens tornarà a l'equilibri. Possiblement, aquest equilibri no sigui del gust de tots, però tot tornarà a reiniciar-se. És tracta d'un cicle.

Els valors que ens fan realment feliços en la nostra societat, estàn en decadència. Els valors són sumatius, és a dir, per ser feliç haig de: carrera acadèmica + cotxe + casa + dona/home + fills + vitjar + tecnologies + salut física + .... = la felicitat de l'individualisme, materialisme i funcionalisme. Si es compleixen tots aquest requisits, segons al nostra societat serem feliços i no tenim perque queixar-nos. Ens vé tot pautat, no ens replantegem que és lo millor per nosaltres. Cada persona és única i la lliberat és un mite.

El que recomana l'autor i en el que ens hauriem de centrar tots els individus, és en el retrobament espiritual i en cobrir simplement les necessitats bàsiques per ser més feliços.

La riquesa s'hauria de descentralitzar, perque pareix me ntida els problemes de desnutrició que actualment pateixen alguns països, es vergonyós!

Riquesa no equival a satisfacció.

El que diré ara és molt fort, però és així, la història ho demostra. L'autor del vídeo ha comentat, que tenim a l'abast tots els recursos e informació i que tot i així, no ens n'hem sortim, és té llibertat però la població no en sap fer un bon ús a llar g termini. Possiblement, amb etapes de dictadura, la població tenia uns valors més establerts (pautats) i estaven més motivats per lluitar per un futur millor. En èpoques anterior, es vivia en la precarietat, però tot i així, es treia rendiment dels recursos i els actes altruistes predominaven. Es podia observar la unió verdadera de la gent i el recolzament entre aquesta.

Tota aquesta situació, provoca un sentiment de vuit i d'insatisfacció en objectius en la vida, no ens sentim autorealitzats encara que tinguem tots els recursos materials al nostre abast. Tenim un nivell d'esperança de vida més alt i no sabem que fer de les nostres vides...

Segons el que ha explicat el protagonista del reportatge, la riquesa del país, es valora amb l'índex del Poducte Interior Brut (medició transaccions monetàries), és a dir, com més elevat és l'índex, el país es troba en un nivell de riquesa favorable i el país és es manté en un estat de benestar.

Una aspecte que jo no sabia era, que aquest índex pot resultar enganyós, ja que en moltes ocasions, aquest índex és molt alt a causa de la inv ersió de capital en catàstrofes, les quals donen feina a la població. Per tant, catastròfes és igual a riquesa, benestar i satisfacció de la població? NNNOOO.

Per acabar amb un tema tant anguniós, havent un pronòstic desde l'any 2008 sobre la situació de crisis que se'ns venia i amb tots els recursos que tenim al món, no hem pogut evitar el sofriment de la població. Dóna a què pensar...

Veure vídeo "De la crisis a la transformación" de Jordi Pigem