La intel·ligència emocional

El descobriment de les intel·ligències múltiples, ha donat la oportunitat al professorat, d'adaptar els processos d'ensenyament i aprenentatge, ja que cada alumne té un domini i desenvolupmanet únic de la seva intel·ligència.Aquest individualisme, ha originat molts de dilemes alhora de programar accions formatives i també en les avlauacions dels continguts.

La feina del personal docent, és estar constantment en observació per replantejar les seves accions formatives i adaptar-les a les necessitats individuals de l'alumnat, en la mesura que es pugui. Per aquest motiu, és importantíssim que el professor tingui eines pedagògiques encara que aquesta no hagi segut la seva especialització, ja que l'èxit d'un docent està en aconseguir un procès d'ensenyament-aprenentatge adaptat a les necessitats de l'alumnat.

Malauradament, encara tenim molta feina, ja que aquesta ideologia, realista i funcional, no es porta a terme per qüestions de coneixements i temps afegit a la docència.

A continuació, teniu a disposició, un resum de les últimes teories múltiples de la intel·ligència i sobre un tipus d'intel·ligència que molts de cops, és la que et permet triomfar, a diferents nivells, encara que no es tingui domini d'una temàtica: la intel·ligència emocional.

Clicar a sobre per veure presentació temàtica.

BLOC1: Planificació i Programació d'Accions Formatives

En aquesta entrada, podreu trobar i consultar el primer bloc del curs de Formació Professional Ocupacional de Formació per a Formadors. A més a més, podreu accedir al resum personalitzat del bloc 1 i a un tipus d'avaluació proposada per un company i jo.

El primer bloc, com ven bé indica el títol de l'entrada, s'anomena: Planificació i programació d'accions formatives. Aquest primer bloc consta de dos mòduls, cadascun amb uns objectius generals que es detallen a continuació.

MÒDUL 1: El pla de formació.

Objectius:

- Comprendre de quina manera afecten els canvis socials a l'estructura i funcionament de les organitzacions.

- Indentificar les fases i els nivells d'intervenció en la planificació de la formació.

MÒDUL 2: La programació del procés d'ensenyament-aprenentatge.

Objectius:

- Conèixer les característiques del procés d'ensenyament-aprenentatge amb persones adultes.

- Comprendre la necessitat de realitzar una programació didàctica.

- Conèixer i saber aplicar tècniques de treball amb grups d'aprenentatge.

- Diferenciar els elements que formen part d'una programació didàctica.

Si els objectius us han semblat interessants, podeu consultar el temari al final de l'entrada.

Durant la elaborció de l'avaluació del bloc, el meu company i jo ens vam trobar amb la dificultat de seleccionar el tipus d'avaluació, ja que com a formadors, li vam donar més importància al procés d'aprenentatge que a l'avaluació d'un conjunt de resultats. Al final, com que cada institució o centre, estableix la necessitat d'avaluar per resultats (examens), vam optar per avaluar a partir d'un examen amb preguntes obertes i de respostes curtes. I per analitzar el procés d'aprenentatge, vam pensar que el més idoni, era la creació d'un portafoli i l'exposició d'un cas pràctic.

En un principi ens va resultar fàcil redactar les preguntes per l'examen, encara que després vaig poder aprendre altres tipus de preguntes més complexes que van exposar els meus companys, les quals aplicaré més endavant.

Aquí sota teniu els materials. Cliqueu per veure documents relacionats amb el bloc 1:

BLOC 1

Resum bloc 1

Avaluació bloc 1

La dificultat de l'avaluació d'actituds.

Aquesta dificultat és molt comuna en tot el personal docent. Com es poden avaluar actituds quan són tant subjectives?

La discussió que va generar aquesta pregunta, al final va donar els seus fruits i aleshores, la dificultat va ser més fàcil de digerir, encara que mai desapareix del tot.

El personal docent o formador, per no tenir i no provocar conflictes amb l'alumnat o altres agents educatius, ha d'establir clarament, els criteris de comportament i els ha de fer públics. A més a més, el més important, ha de comunicar com s'avaluaran i com es puntuaran.

Una variable que dificulta l'avaluació d'actituds, és el nombre d'alumnes d'un curs. Quan el docent porta a terme un curs que va dirigit a un gran nombre d'alumnes a l'aula, li serà difícil avaluar les seves actituds, ja que no es pot prestar una atenció individualitzada. Per això, el ideal de classes, és un nombre reduït d'alumnes, característica que avui dia, no és rentable.

La importància de l'anàlisi de la formació

Ens hem de fer algunes preguntes?

- La formació sempre és beneficiosa i ajuda ha progressar?

- Pot ser una pèrdua de temps?

Aquestes preguntes no serien necessàries formular-les, si es portes a terme sempre un anàlisis de les necessitats en les empreses, això sí, en cas també de que hi hagi necessitats.

Les empreses han de tenir en compte alhora d'oferir una formació als seus treballadors, les necessitats actuals i les necessitats futures, ja que la nostra societat avança a una velocitat vertiginosa.

Aleshores, fent referència a les primeres qüestions, un treballador format implica una major productivitat? Ja sabem la resposta, NO sempre. El que sí tenim segur dintre del món empresarial i del lloc de professió és que si un treballador està motivat sí que implica una major productivitat o rendiment.

Per tant, dintre de l'àmbit formatiu empresarial, s'ha d'intentar oferir una formació que al mateix temps cobreixi les necessitats (competències) de la professió i que faci sentir al treballador a través d'aquesta formació, autorealitzat/motivat. Aquesta seria la fórmula màgica.

Així que, nosaltres com a futurs formadors, alhora de realitzar un pla de formació, haurem detenir en compte, sobretot, aquestes dues variables.

La crisis, un cicle vital.

La crisis, un tema que està en boca de tothom, ja que actualment, repercuteix en moltes persones conegudes i en molts d'àmbits propers on les conseqüències són visibles i catastròfiques.

La meva opinió és la mateixa que la de l'autor del reportatge, Jordi Pigem: la crisis no és defineix com una situació negativa o positiva, sinó de canvi amb un resultat que ens tornarà a l'equilibri. Possiblement, aquest equilibri no sigui del gust de tots, però tot tornarà a reiniciar-se. És tracta d'un cicle.

Els valors que ens fan realment feliços en la nostra societat, estàn en decadència. Els valors són sumatius, és a dir, per ser feliç haig de: carrera acadèmica + cotxe + casa + dona/home + fills + vitjar + tecnologies + salut física + .... = la felicitat de l'individualisme, materialisme i funcionalisme. Si es compleixen tots aquest requisits, segons al nostra societat serem feliços i no tenim perque queixar-nos. Ens vé tot pautat, no ens replantegem que és lo millor per nosaltres. Cada persona és única i la lliberat és un mite.

El que recomana l'autor i en el que ens hauriem de centrar tots els individus, és en el retrobament espiritual i en cobrir simplement les necessitats bàsiques per ser més feliços.

La riquesa s'hauria de descentralitzar, perque pareix me ntida els problemes de desnutrició que actualment pateixen alguns països, es vergonyós!

Riquesa no equival a satisfacció.

El que diré ara és molt fort, però és així, la història ho demostra. L'autor del vídeo ha comentat, que tenim a l'abast tots els recursos e informació i que tot i així, no ens n'hem sortim, és té llibertat però la població no en sap fer un bon ús a llar g termini. Possiblement, amb etapes de dictadura, la població tenia uns valors més establerts (pautats) i estaven més motivats per lluitar per un futur millor. En èpoques anterior, es vivia en la precarietat, però tot i així, es treia rendiment dels recursos i els actes altruistes predominaven. Es podia observar la unió verdadera de la gent i el recolzament entre aquesta.

Tota aquesta situació, provoca un sentiment de vuit i d'insatisfacció en objectius en la vida, no ens sentim autorealitzats encara que tinguem tots els recursos materials al nostre abast. Tenim un nivell d'esperança de vida més alt i no sabem que fer de les nostres vides...

Segons el que ha explicat el protagonista del reportatge, la riquesa del país, es valora amb l'índex del Poducte Interior Brut (medició transaccions monetàries), és a dir, com més elevat és l'índex, el país es troba en un nivell de riquesa favorable i el país és es manté en un estat de benestar.

Una aspecte que jo no sabia era, que aquest índex pot resultar enganyós, ja que en moltes ocasions, aquest índex és molt alt a causa de la inv ersió de capital en catàstrofes, les quals donen feina a la població. Per tant, catastròfes és igual a riquesa, benestar i satisfacció de la població? NNNOOO.

Per acabar amb un tema tant anguniós, havent un pronòstic desde l'any 2008 sobre la situació de crisis que se'ns venia i amb tots els recursos que tenim al món, no hem pogut evitar el sofriment de la població. Dóna a què pensar...

Veure vídeo "De la crisis a la transformación" de Jordi Pigem

Planificació d'un curs

Una de les tasques que hem tingut que realitzar a l'aula, ha estat la planificació d'un curs de 10 hores. Havíem d'escollir la temàtica i els apartats que hi havien d'apareixer eren:
1- Programa/Presentació del curs.
2- Destinataris.
3- Metodologia.
4- Contingut/Unitats.
5- Recursos.
6- Temporalització.
7- Avaluació.
No ha estat fàcil, ja que haviem de tenir en compte el temps establert i perque hi han hagut confusions sobre l'extensió dels continguts.
Gràcies a les presentacions dels companys i a les crítiques constructives del professor, he pogut entendre i realitzar correctament la planificació del curs.

Un aspecte important del qual no m'hen havia oblidat, però si que no he tingut en compte la seva repercussió, és la importància dels coneixements previs per poder realitzar i modificar a posteri l'acció formativa. Si es fa una petita avaluació sobre els coneixements previs i s'adequa la formació, podrem homogeneitzar el nivell dels continguts.

Fer un clic aquí per veure presentació de la planificació del curs.

Noves eines del portafoli: la pàgina web, quin mal de cap!

Aquesta entrada és més que res, per reflexionar sobre l'actitud que mostrem molts de nosaltres davant d'un desconeixement com és en aquest cas, crear una pàgina web, perque el dia que la vaig començar, hem va tocar bastant els webs...

El desconeixement sobre la creació d'una pàgina web, hem va frustrar al intentar fer diferents apartats de la pàgina, perque es tractava de realitzar coses molt bàsiques, que amb un altre recurs, es feien en segons. Però al final m'hen vaig poder sortir amb el mètode clàssic d'assaig i error, jeje. Aquest mètode hem va funcionar i jo diria més que això, perque a través de diversos processos d'assaig i error, vaig aprendre diferents formes de com no fer quelcom i hem va ajudar a integrar millor el procés, el qual el recordaré per sempre.

Havent reflexionat sobre la meva frustració i el resultat, com a formadors, hem de tenir en compte, que els alumnes també han d'aprendre algunes coses per assaig i error, amb la finalitat d'obtenir una major satisfacció personal i sobretot per haver realitzat un aprenentatge significatiu.

La pàgina web, havia de tractar d'un curs que realitzaríem nosaltres coma formadors, d'una temàtica en la que nosaltres fóssim experts.

Clica aquí per veure l'esboç de la pàgina web.

Els natius digitals

Actualment, som molts els que pensem que la interacció amb les noves tecnologies, concretament amb els jocs digitals, simplement són recursos d'entreteniment i que no ajuden a l'educació dels nens.

Doncs, segons el reportatge del programa Redes "No molestes mama, que estoy aprendiendo", que presenta un expert en la educació del futur, Marc Prensky, en mostra que la interacció amb jocs digitals és més que un recurs educatiu, sinó que també són estimuladors i útils en quelcom afer.
Els beneficis que es van explicar i argumentar sobre la influència dels jocs digitals en el món educatiu, van ser:

- Una millor interacció grupal. Potenciar el treball cooperatiu i no individualitzat. Molts de jocs requereixen de la participació i ajuda d'una altra persona. Afavoreix la coordinació de moviments a nivell grupal e individual, possibilitant una millor comunicació i cooperació.

- Motivar l'aprenentatge previ. Hi ha d'haver un aprenentatge previ per poder jugar a quelcom joc virtual o digital. Aleshores, la motivació i la utilitat de l'aprenentatge dels "manuals", ajuda d'una forma més eficaç ha aprendre per necessitat. Tot el professorat hauria d'argumentar la funcionalitat dels seus coneixements per tenir més èxit en la integració dels conceptes.

- Disminueix el nivell de frustració (més pacients), ja que en els jocs, els nens han de superar etapes cada vegada de més nivell i per poder superar-les, han de ser capaços de saber buscar solucions/informació o ajudar als altres, la qual cosa millora la cooperació i la empatia.

- Treballar el feedback. Cada pas que han de fer en el joc, és un acte amb conseqüències, per tant, han de prendre la millor decisió i sinó, el feedback que reben els ajuda a aconseguir-la.

- Un augment de la capacitat d'atenció selectiva. Hi ha molts de professors i pares que solen dir que el seu alumne o fill té problemes d'atenció. El que passa, és que no tenim en compte la variable motivació. Amb les noves tecnologies, podem potenciar aquesta motivació i per tant, l'atenció.

El professorat actual, ha de tenir en compte que ja no és la figura tradicional d'expert, sinó, que s'ha transformat amb el guia de l'alumnat, ja que amb les noves tecnologies, el coneixement i la informació és a l'abast de tothom i aleshores, la tasca principal del professor, s'ha convertit en la de motivar i guiar sobre tot aquest context de coneixement.

Una cosa que hem de tenir en compte sobre les noves tecnologies, són els perills que comporten, dels quals n'hem de ser conscients. Per tant, una altra tasca del guia, serà ensenyar i mostrar al seu alumnat, tots els possibles perills que es puguin trobar i com actuar en cada situació.

Per acabar, pares, hem de felicitar als nostres fills si superen alguna etapa o nivell del joc en el que estiguin capficats, perque la superació de nivell comporta un conjunt de decisions personalitzades. No caiguem en la temptació de dir: Nen, deixa ja de jugar!!, com si no tingués cap valor el fet de "jugar"...

La meva especialització...

... La meva professió o futura professió encara no està definida, però sí que sé quines habilitats professionals puc desenvolupar i en quins camps de treball hem podria dedicar o exercir.

Aleshores, començem per la meva formació i possiblement, podrem veure quin camí puc prendre.

La primera especialització formativa va començar amb un Cicle de Formatiu de Grau Superior d'Integració Social, el qual vaig realizar perque hem cridava l'atenció tot el tema de problemàtiques socials. Seguidament, com que el Cicle hem va anar molt bé i vaig aprendre molt, vaig decidir cursar la llicenciatura en psicologia, la que diria que es tracta d'una carrera vocacional.

Posteriorment i no fa molt, vaig poder conèixer l'àmbit professional dintre de la psicologia, de Recursos Humans, en la qual he tingut una petita experiència però de qualitat, ja que també vaig aprendre molt. Dintre d'aquesta experiència, vaig poder exercir com a formadora, portant a terme tallers d'Orientació Socio-Laboral, amb els que vaig poder esbrinar una altra possible vocació.

Bé, estic ara en el punt, segons les meves habilitats, que qui vulgui podrà observar, de definir i determinar el meu camp professional. Com en l'anunci de la cervesa "Mixta", m'agradaria optar a una feina relacionada amb recursos humans + serveis comunitaris + formació = quin serà el resultat? Jo encara no ho sé del tot, però ja ho aniré esbrinant segons les oportunitas de la vida i els camins que vagi escollint.

Per tant, encara no puc dir quina és la meva especialització, sinó que podem parlar de petites especialitzacions que puc desenvolupar.

Aquí acaba l'entrada i espero que algun dia pugui definir la meva especialització...

Una primera Reflexió

Doncs sí, aquesta és una primera reflexió que començo fent referent a una activitat proposada pel professor Albert. L’activitat tractava de realitzar una presentació Power Point sobre les competències que ha de ser capaç de tenir un bon formador ocupacional.

Al principi no ha estat fàcil, ja que el contingut era nou i algunes coses , la meva companya i jo, no les enteníem i no sabíem com enfocar els conceptes. Tot i així, al final ens n’hem sortit i hem pogut començar a realitzar la presentació.

L’aspecte més positiu de la nostra presentació, és la claredat de l’estructura, ja que en tot moment, l’alumne podrà saber en quina part del temari es troba i com està relacionat. Però..., hi ha un però clar, no hem complert amb el temps establert per preparar la presentació (power point i presentació a la classe) i el contingut a les diapositives era massa extens (no 7×7).

El temps va resultar ser escàs a causa del bloqueig que vam patir la meva companya i jo al principi de l’activitat i possiblement, per l’extenció excessiva del contingut. A més a més, personalment, com que sóc molt detallista i perfeccionista, com molta gent deu observar, jeje, doncs aquesta actitut ha influït en la distribució del temps. Però a partir d’ara, tindré més en compte tots els aspectes explicats a classe (components bàsics i desitjables) sobre una presentació power point, per tal d’aconseguir l’objectiu que es pretenia inicialment.

Hem de millorar el tema temps, ja que en un futur pròxim espero, ens trobarem amb organitzacions que ens oferiran un ampli termini i d’altres en les quals quasi no tindrem temps. Un bon formador s’ha d’ajustar a les demandes de l’organització i a les necessitats dels seus alumnes, sigui el temps del que disposi, per tant, ha d’adaptar-se amb facilitat i contar amb un recull d’estratègies i recursos per tal d'agilitzar la demanda. Així que, ha posar-nos les piles!

Fent referència al tema del domini del contingut i la seva extensió, he pogut aprendre una estratègia que pot aplicar el formador i que facilita la presentació i comprensió del contingut: presentar línia a línia el contingut, en el cas de tenir un temari extens i que el formador no domini i d'aquesta manera, l'alummat segueix el contingut a mesura que el formador va avançant i explicant. A més a més, l'alumnat no podrà llegir informació posterior i el formador no es deixarà informació rellevant.

Més coses que he après...

És important definir els conceptes de la forma més senzilla possible, ja que així, l'alumne els compren ràpidament i els recorda fàcilment. Com per exemple: Una Competència és la capacitat de... No és necessàri definir un concepte amb un llenguatge complex i una explicació extensa per poder-lo entendre, ja n'hem vist l'exemple.

Un altre aspecte a reflexionar, és la metodologia avaluativa que en aquest curs s'aplicarà, el portafoli. El dilema que ha sorgit al principi sobre aquest recurs didàctic, és com es poden avaluar les reflexions de l'alumnat si es tracta d'un conjunt d'idees subjectives. Doncs bé, sí que podem avaluar aquestes reflexions, sempre tenint en compte la coherència i els arguments descrits.

Finalment, com que també s'ha fet referència als estils d'aprenentatge e intel·ligències que un formador ha de tenir en compte alhora d'impartir classes, és important ser conscient de la diversitat de processos i estils d'aprenentatge que els alumnes dominen o tenen més desenvolupats. Amb l'objectiu i en mesura que es pugui, de tenir en compte les diferències individuals per potenciar i reforçar els diferents estils d'aprenentatge.

Per poder veure la presentació, heu de fer un clic aquí.

Innovació Disruptiva?

"Aprendre millor, de forma diferent"

(Reportatge programa Redes, d'Eduard Punset.)

En aquest reportatge, que vam poder visualitzar a l'aula, tractava sobre el sistema educatiu actual i la influència de les noves tecnologies, comparant-lo amb el sistema educatiu tradicional.

Com indica el títol, les noves tecnologies han estat una innovació en els procesos d'ensenyament i aprenentatge. Sí parlem de tecnologies disruptives, fem referència al canvi d'estil d'aprenentatge-ensenyament tradicional per l'actual, però per una millora.

L'antic sistema educatiu, treballava amb un model d'aula dominant, és a dir, no hi havia flexibilitat en els continguts, tothom havia de seguir un mateix ritme i un mateix procés d'ensenyament-aprenentatge.

Aleshores, aquestes innovacions tecnològiques han comportat diversos aspectes positius en el món educatiu, que corregeixen aspectes negatius del sistema educatiu tradicional. Els beneficis de les noves tecnologies a l'aula han fet possible:

- Un coneixement accessible. Accés a ofertes educatives on-line.

- Una millora de la interacció amb altres persones, el que comporta, potenciar les habilitats socials i desenvolupar la intel·ligència emocional. És treballa a partir d'un sistema cooperatiu i evitem l'anonimat.

- L'especialització de l'alumnat, ja que es té accès a coneixements multidimensionals. És deixa enrere un ensenyament linial. Es pot accedir a cursos concrets que permeten a l'alumne ,explorar i potenciar habilitats noves en les que pot ser especialista.

Per tant, podem arribar a la conclusió de que si el sistema educatiu actual no s'adapta, és una barrera per l'alumnat, ja que no ofereix els coneixements necessaris i perque aquests no els motiven. Hem de potenciar el cultiu de la individualització.

Benvinguts!!!

Benvinguts amb aquest segon bloc, el qual també podríem dir que està relacionat amb l'educació, com el primer bloc.

Espero, com tothom, és a dir, com la resta de companys, que amb aquet "curset" de 440 hores aproximadament, aprenguéssim quelcom de profit, jeje.

Bé, el títol de Focifo, pels qui entreu en el bloc i no tingueu idea del que pot voler dir o significar, ve a dir: Curs de Formadors del Centre d'Innovació i Formació Ocupacional.

Durant tot el curs, aniré publicant totes aquelles activitats que anéssim realitzant a l'aula i d'altres relacionades amb la temàtica del moment. Així, que podeu anar seguint el bloc, si voleu i possiblement, trobar temes d'interès.

Com ha dit el professor, la tasca que tenim, és realitzar un portafoli amb totes aquelles reflexions que ens despertin els continguts presentats a classe.

Penso que el portafoli és un bon recurs d'avaluació i sobretot una bona eina d'aprenentatge, ja que es treballen en profunditat els conceptes impartits.

Com ja he dit, benvinguts i espero que en pugueu treure alguna cosa de profit de les meves extenses reflexions.