La crisis, un tema que està en boca de tothom, ja que actualment, repercuteix en moltes persones conegudes i en molts d'àmbits propers on les conseqüències són visibles i catastròfiques.
La meva opinió és la mateixa que la de l'autor del reportatge, Jordi Pigem: la crisis no és defineix com una situació negativa o positiva, sinó de canvi amb un resultat que ens tornarà a l'equilibri. Possiblement, aquest equilibri no sigui del gust de tots, però tot tornarà a reiniciar-se. És tracta d'un cicle.
Els valors que ens fan realment feliços en la nostra societat, estàn en decadència. Els valors són sumatius, és a dir, per ser feliç haig de: carrera acadèmica + cotxe + casa + dona/home + fills + vitjar + tecnologies + salut física + .... = la felicitat de l'individualisme, materialisme i funcionalisme. Si es compleixen tots aquest requisits, segons al nostra societat serem feliços i no tenim perque queixar-nos. Ens vé tot pautat, no ens replantegem que és lo millor per nosaltres. Cada persona és única i la lliberat és un mite.
El que recomana l'autor i en el que ens hauriem de centrar tots els individus, és en el retrobament espiritual i en cobrir simplement les necessitats bàsiques per ser més feliços.
La riquesa s'hauria de descentralitzar, perque pareix me ntida els problemes de desnutrició que actualment pateixen alguns països, es vergonyós!
Riquesa no equival a satisfacció.
El que diré ara és molt fort, però és així, la història ho demostra. L'autor del vídeo ha comentat, que tenim a l'abast tots els recursos e informació i que tot i així, no ens n'hem sortim, és té llibertat però la població no en sap fer un bon ús a llar g termini. Possiblement, amb etapes de dictadura, la població tenia uns valors més establerts (pautats) i estaven més motivats per lluitar per un futur millor. En èpoques anterior, es vivia en la precarietat, però tot i així, es treia rendiment dels recursos i els actes altruistes predominaven. Es podia observar la unió verdadera de la gent i el recolzament entre aquesta.
Tota aquesta situació, provoca un sentiment de vuit i d'insatisfacció en objectius en la vida, no ens sentim autorealitzats encara que tinguem tots els recursos materials al nostre abast. Tenim un nivell d'esperança de vida més alt i no sabem que fer de les nostres vides...
Segons el que ha explicat el protagonista del reportatge, la riquesa del país, es valora amb l'índex del Poducte Interior Brut (medició transaccions monetàries), és a dir, com més elevat és l'índex, el país es troba en un nivell de riquesa favorable i el país és es manté en un estat de benestar.
Una aspecte que jo no sabia era, que aquest índex pot resultar enganyós, ja que en moltes ocasions, aquest índex és molt alt a causa de la inv ersió de capital en catàstrofes, les quals donen feina a la població. Per tant, catastròfes és igual a riquesa, benestar i satisfacció de la població? NNNOOO.
Per acabar amb un tema tant anguniós, havent un pronòstic desde l'any 2008 sobre la situació de crisis que se'ns venia i amb tots els recursos que tenim al món, no hem pogut evitar el sofriment de la població. Dóna a què pensar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada